Estocolm de dia

12 hores non stop per Estocolm. Al final el fred ha pogut més i ens ha vençut, pero la ciutat dóna per molt.
Hem aprofitat les hores de llum per visitar la part vella de la ciutat, encantadora, carrers estrets, adoquinats i cases de colors. Hem assistit a la visita guiada de l'ajuntament, hem estat a la famosa sala de les tessel.les d'or i a la que donen el premi Nobel. Hem assistit al canvi de guàrdia del palau reial, amb una banda que tocava de meravella i uns guardies joves i desenfadats, per cert hi havia unes quantes noies entregades.
Ens hem trobat la famosa fira de Nadal on també desfilava una banda de pare noels tocant nadales, de meravella! Com Santa Llucia, tot I que hi he trobat a faltar el caganer de l'any. Aqui els adornaments de Nadal no tenen connotacions religioses, I encara menys escatologiques, son d'un gust exquisit!
hem visitat el museu dels Nobel, on hem trobat una exposició itinerant de fotografies de Robert Capa. N'hi havia algunes amb imatges de Barcelona durant la guerra civil. Pero les que m'han frapat més han estat les del desembarcament de Normandia. Hem continuat amb el Museu Nacional d'historia, la part més interessant, la dels viquings.
No puc deixar de dir que tornaré carregada d'omega 3: només faig que menjar salmó (lax, en suec). Es pot menjar cuinat amb salsa, marinat amb anet, en pastís, a l'entrepà, a l'amanida. Al migdia ha estat excepcional, ens l'han portat com fumat, pero no en filet tal com el coneixem, sino tot el llom senser, bonissim! Per cert, hem dinat en un mercat municipal, ens el van recomanar. Les parades tenen els productes per vendre i a la vegada estan preparades per cuinar-los i servir-los.
Demà anem a Scansen, el museu més gran i antic a l'aire lliure. Esperem que torni a sortir el sol i no faci més fred que avui! Quan arribarem a Vic tindrem calor!
PD: avui també hem fet un viatge amb bus gratuit, per benevolença del conductor! Ja ens convé que la resta de coses són molt cares!

Estocolm, aterratge

Ja som a Estocolm. La primera impressió que he tingut quan hem arribat ha estat que acabaven de fer la ciutat. Sí, que acabaven de posar-hi els carrers, de treure la pols de les faroles, de prémer l'interruptor perque tot s'estrenés. Tot tenia un aspecte net, pulcre, cuidat.
No he perdut aquesta sensació quan més tard hem trepitjat el carrer, a més el vent gelid que bufava incrementava la sensacio de puresa, d'ordre.
Avui no hem fet gran cosa, després de situar-nos sobre el mapa hem donat el volt pels carrers més comercials de la ciutat. La nit ens ha sorpres a les quatre de la tarda, just després d'ingerir una hamburguesa mc globalitzada (teniem gana i poques ganes de buscar, ens l'hem pres a la salut del Casals).
Passejant per la zona més comercial hem ensopegat amb el disseny. Estocolm en essencia es disseny pur. A banda de ressaltar alguns edificis arquitectonicament, i a banda de multiples botigues dedicades a dissenyar, et trobes amb l'enginy en els racons més quotidians: en uns WC d'un centre comercial amb els panys dels vàters en funció de si estava ocupat (vermell) o lliure (verd), amb les cadenes del vàter automàtiques una vegada acabada la feina, amb les portes del metro que s'obren amb un detector de persones....
En el cas d'Estocolm, el disseny no és frívol perque està acompannyat del caliu de les espelmes, arreu hi ha una petita flama que lluita per imposar la seva escalfor groguenca
Aixo de les espelmes diu molt dels estocolmesos (ara no en sé el gentilici) que de moment ens han rebut amb els braços ben oberts, fins i tot un conductor de bus ens ha portat a l'hotel sense pagar el bitllet, i moments abans ens ha passat amb el metro, el sr. de la taquilla ens ha fet passar sense pagar... Per nosaltres que estem acostumats a pagar el peatge per les nostres propies carreteres, aixo es un fet insolit.
Us he de dir que tenim l'hotel davant de la casa mare Ikea, enorme! Us he de confessar que hi hem anat abans de sopar, hem aprofitat per anar a provar un sofà que teníem ullat al catàleg, no tenim temps d'anar a Montigalà. Em deixo un apunt important de la diada: ha nevat, poc, pero ha valgut la pena, m'encanta veure caure els flocs de neu, tan tranquils, tan suaus...
Demà més i millor! (No us fixeu amb els accents, no els puc fer tots).

Casa meva és casa vostra, si és que hi ha, cases d'algú...

M’he endormiscat amb les primeres notícies sobre el gran esdeveniment de la refundació del catalanisme. Sento repetidament una mateixa idea: que només tenim dret a decidir sobre allò que ens és propi. Em pregunto, què deu ser allò que ens és propi? M’embarbusso amb els meus propis (ueps!) pensaments...
Si tenim dret a decidir sobre allò que ens és propi, aleshores, allò que ens és propi, ens dóna dret a decidir. A sensu contrario, allò que NO ens és propi NO ens permet decidir. No ens quedem al mateix lloc de sempre? Suposem que volem allò que no ens és propi. Doncs no, no ho podem decidir. I per què? Perquè no ens és propi...

Val, ara ho he agafat. Però a mi no em serveix, resulta que vull decidir sobre allò que, ara per ara, no m’és propi.
De totes maneres, encara dubto. Les paraules i els fets no quadren: l’Estatut del 30 de setembre, era propi? Sí, oi? Teníem doncs, dret a decidir sobre l’Estatut. Per què varen acceptar una retallada imposada, doncs? Per què varen renunciar sobre el dret a decidir?

Em pensava que m’adormiria, però aquests pensaments em desvetllen. Per un moment em sulfuro, amb indignació. Quina necessitat hi ha de pervertir el dret a decidir?

M’imagino a la casa gran i llavors tinc la resposta. La casa no té carrer, ni número, cal no ubicar-la sobre el mapa, pel que pugui passar. Tot i que la varem portar a cal notari, convé no escripturar-la. La casa és gran perquè deixa les portes obertes, com sempre, a qualsevol inquilí, vingui per la dreta o l'esquerra. La casa no està lliure de càrregues, té una hipoteca vitalícia amb el banc d’Espanya, amb un interès usurer. De fet la casa no té un projecte arquitectònic, la casa no s'aguanta, continua sense fonaments contundents, clars, i en definitiva, propis. I això que refundar vol dir tornar-hi a posar fonaments...

Al final m’he aixecat, cansada de pensar, em connecto i jugo amb el cercador:
36.000 pàgines en català per a refundar
19.500 pàgines en català per a refundar catalanisme
1.820.000 pàgines en català per a independència
1.400.000 pàgines en català per a independència Catalunya

Ei, encara ho entenc menys. Tampoc ha arrasat com a campanya mediàtica?

Bona nit i tapa't, avui no tens el dia...

Kosovë: els nous diputats per la Independència

Em criden l'atenció les eleccions a Kosovë, no només per la desitjada independència, sinó per la nostàlgia que em retorna a les vacances d'estiu. Recordo que vam conduir mig dia sencer, des de Podgorica, per arribar a la primera ciutat kosovar, Pec. Un trajecte dur, refent camins sense senyalització, ponts existents només sobre el mapa (destruïts en la realitat), travessant un frondós parc natural i dinant a les cinc de la tarda, en un restaurant sense provisions.

Avançada la tarda vam arribar a la frontera. Ens varem trobar els primers senyals d'una regió sota l'administració de l'ONU, l'assegurança de la furgoneta no era vàlida per transitar per Kosovë, evidentment cap companyia assumeix el risc d'assegurar inestabilitat pura (quina paradoxa!). Després de pagar 50 euros per una cobertura puntual, que ens oferia un consorci d'assegurances constituït expressament, varem entrar a Kosovo.

La passejada per Pec va ser autèntica. Directes al basar atapeït de parades a vessar de roba, sabates i banderes americanes apel·lant la independència. Varem comprar samarretes de l'UÇK com també ho hauríem pogut fer del Barça. Varem descansar al cafè Barcelona, en realitat una casa d'apostes, plena d'insígnies del Barça. I varem acabar amb una intromissió forçada a la comissaria de la policia kosovar, amb unes quantes fotos -indiscretes?- decomissades.

Em puc transportar a Pec, imaginant com voten els seus habitants. Un milió i mig de votants kosovars van ser cridats ahir a les urnes per elegir els diputats del Parlament. Diputats que hauran de fer el pas ferm cap a un estat propi. Com ja sabeu Kosovë és actualment una província Sèrbia, amb la majoria de població albano-kosovar i una minoria de població sèrbia (10%).
L'escrutini dels vots ha proclamat guanyador el Partit Democràtic encapçalat per l'ex guerriller Thaci, partidari de declarar la independència. L'altre partit majoritari, La Lliga Democràtica de Kosovë, podria acabar acceptant un govern de coalició.

Del procés electoral cal destacar, el boicot que la minoria sèrbia ha fet a la campanya electoral, amb suport del Govern Serbi, promovent l'abstenció amb la finalitat de deslegitimar el Parlament sortint. Important si tenim en compte que 10 escons del Parlament són reservats per la representació sèrbia.

En el marc d'aquest context, la guerrilla de l'Exèrcit Nacional Albanès (ENA) ha comunicat que només actuarà si fracassa el procés cap a la independència. Mentrestant, l'ONU està a l'espera de l'informe sobre l'estatut polític definitiu de Kosovë, que ha de presentar la troica internacional formada per Rússia, EUA i la Unió Europea. En aquest context Sèrbia i Rússia manifesten les seves reticències a la independència, al·legant que això crearia un precedent no desitjat.

A veure si per Nadal Kosovë s'estrena com a Estat. Ja ho diu la dita, per Nadal qui no estrena, res no val!

(La foto, una camioneta de la unitat militar per la seguretat a Kosovë, la KFOR)