dimarts, 10 de febrer del 2009

La Directiva del Foc: el mal ve d'Almansa


Davant de la Directiva del Foc cal que reaccionem col•lectivament, institucionalment i políticament, tal com s’està fent des dels àmbits corresponents, per aconseguir que, com a mínim, la seva transposició no atempti contra l’existència de la nostra cultura tradicional i popular, que forma part de la nostra identitat.

Però també és cert que no ens podem quedar només amb l’acció reactiva i amb el regust de boca que Europa ens afecta negativament. Cal anar més enllà i preguntar-nos per què la democràcia europea ens provoca aquests ensurts.

El procés d’elaboració d’una Directiva és un procés complex, però democràtic, que garanteix la participació dels estats membres, i fins i tot de representants de ciutadans/es que poden veure afectats els seus interessos amb la regulació que es pretén. La Directiva és una norma jurídica d’obligat compliment pels estats membres, que l’han de transposar, donant-li forma jurídica d’acord amb el dret nacional, intern, de cada estat.

En el cas de la Directiva del Foc, el procés d’elaboració va començar fa més d’un parell d’anys, quan la Comissió Europea va comunicar l’interès de renovar la regulació en matèria de productes pirotècnics. El contingut fonamental de la Directiva es va debatre, i consensuar, durant les sessions de la Conferència sectorial corresponent, en la que hi havia representació de l’Estat Espanyol, del Ministeri competent. L’Estat Espanyol va votar a favor, i va aprovar, la Directiva ja que el seu contingut no li generava cap contradicció. Fins aquí el procés de presa de decisions, correcte. Però nosaltres no hi varem estar representats.

Potser haguéssim pogut detectar que s’estava regulant una matèria que ens afectava de ple, si els sistemes d’alerta haguessin estat articulats, com el principi de subsidiarietat,. Però, la certesa és que aquests sistemes d’alerta tampoc s’han establert per part de l’Estat Espanyol, a diferència d’altres estats europeus que sí que els han desenvolupat.

La responsabilitat és imputable a l’Estat Espanyol, que no ens garanteix que ens arribi aquella informació que ens afecta d’Europa i tampoc articula aquells mecanismes d’alerta que ens permetrien defensar els nostres interessos, i encara menys ens representa. Cal que obtinguem representació pròpia davant de les institucions Europees per fer sentir la nostra veu.

Si fóssim un estat membre més de la UE, hauríem pogut oposar-nos a la Directiva durant la seva formació, i no haver de reaccionar a posteriori. Europa ens afecta, positiva o negativament, i només depèn de nosaltres decidir com volem que ens afecti, en tenim l’oportunitat el proper 7 de juny.