Aquests dies m’he perdut alguns esdeveniments als que m’agradaria haver assistit. I que en tot cas aprofito el bloc per fer-ne ressò:
Un d’ells és l’acte d’investidura de
Henry Mintzberg com a Dr. Honoris Causa per la URL i ESADE
(25 de juny). Fa temps que, per motius professionals, m’he aficionat a la lectura de diversos treballs de Henry Mintzberg, un expert en gestió d’organitzacions, planificació d’estratègies organitzatives i lideratge. Fa un mes aproximadament vaig participar en unes jornades de gestió pública organitzades per
ESADE Public, amb la presència d’unes quatre-centes persones, la majoria amb càrrecs de gestió en el món de l’administració pública. I el seu nom es va repetir. Mintzberg és el creador d’un nou model de lideratge com a instrument pràctic per a la planificació estratègica i gestió de les organitzacions. Per ell el lideratge és un art que s’aprèn i es practica, no és una ciència matemàtica que es pugui estudiar i aplicar. El seu llibre revolucionari: The Rise and Fall of Strategic Planning.
A més de Henry Mintzberg, també he descobert
Peter Drucker. A ell se li atribueix la paternitat del modern management. Frases com aquesta defineixen el seu valor: "
El líder que té poder i deixa darrera d'ell el seu poder, té una aparença distinta i actua d'un mode diferent que el "gran home" del mite popular. No dirigeix mitjançant el seu carisma, dirigeix gràcies al seu treball i a la seva consagració. No ho centralitza tot a les seves mans i en canvi organitza un equip. Domina mitjançant la seva integritat i no gràcies a la manipulació. No és astut sinó senzill i honest".
Les noves tendències de la gestió pública, el New Public Manegement, ens obliguen a importar a l’administració pública tècniques que en l’àmbit privat ja han demostrat la seva eficàcia. I en aquest marc, hauríem de tenir ben presents aquests dos autors, abandonar la gestió centrada en la legalitat del dret administratiu, i centrar-la en una gestió per processos i resultats. I adequar l’administració a la nova governança democràtica, amb lideratges compartits i coherent amb el pes de la societat civil en els processos de decisió de les polítiques públiques. Queda molta feina per fer!
