L'últim cap de setmana de l'any l'hem passat a Bilbo, en motiu del partit de futbol d'Euskal Herria vs. Catalunya. Tenia moltes ganes d’assistir al partit, després de la prohibició, per part de la Reial Federació Espanyola de Futbol, del Catalunya-EUA, el passat mes de setembre.
Hi varem anar en cotxe i amb la companyia entranyable de l’Eva i la Laura. He esperat a escriure el post perquè segurament l’hauria fet massa llarg, ara el puc condensar en aquelles sensacions que em varen impactar més.
EL PARTITHe de reconèixer que l’ambient de les graderies em va fer perdre de vista algunes jugades, tot i que vaig veure els dos gols, i les ocasions d'infart dels últims minuts. El camp estava ple a vessar. Si em diuen que varen
vendre més entrades que l'aforament permès, m'ho crec, a la nostra graderia hi va haver constantment gent asseguda a les escales. Hi havia una remor constant, crits, bangales, petards... en certs moments, un caos d'eufòria descontrolada.Catalunya va fer molt bon paper a la primera part. A la segona part ens va sorprendre en Morales, el porter que va substituir Jorquera, lesionat pocs minuts abans, amb alguna parada digne d’aplaudiment. L’estelada va ser la bandera més onejada a San Mamés i el crit d’independència el més corejat, per bascos i catalans, evidentment.
LA MANIFESTACIÓ 
Abans del partit hi va haver una manifestació per reclamar l’oficialitat de les Seleccions de futbol basques i catalanes. Se'm van negar els ulls en alguna ocasió i la pell de gallina va fer presència. Em va impactar el seguici i la complicitat generada entre bascos i catalans. Va ser reconfortant constatar que no estem sols en la lluita per la causa.
BILBO Una visita al País Basc sempre em satisfà. Ja sigui per l'empatia que ens generen els bascos, pel txacolí o els pintxos... Ja feia uns anys des de l'última visita a Bilbo, i el vaig trobar molt millorat. El primer dia varem topar amb una manifestació que reclamava l'acostament dels presos a Euskal Herria, en definitiva reclamava el compliment de la Llei penitenciària per part del Govern Espanyol, una
causa legal i justa (Euskal presoak, Euskal Herrira!. La dispersió tortura i assessina!).L'endemà el Guggenheim ens va absorbir tot el matí, sense adonar-nos que passava el temps. L'edifici de Frank Ghery no pot deixar ningú indiferent. Parets corbades, angles aguts i obtusos, però en cap cas rectes, pell d'escates platejades, finestrals d'aigua sobre la Ría... sublim! De les seves exposicions permanents 
en destaco les escultures sobre el temps de Richard Serra . L'exposició d'art americà que hi havia ens va permetre contemplar un dels quadres més importants d'Andy Warhol, la cadira elèctrica.
en destaco les escultures sobre el temps de Richard Serra . L'exposició d'art americà que hi havia ens va permetre contemplar un dels quadres més importants d'Andy Warhol, la cadira elèctrica.Després d'haver-ho digerit, ja som a 2008, esperant el proper partit de la Selecció, jo apostaria per jugar fora del país... a veure si comencem a internacionalitzar els conflictes...
Bon any!
