dimecres, 20 d’agost del 2008

Ens hem oblidat d'Ossètia?


El dia 8 d’agost van començar les hostilitats entre Rússia i Geòrgia per Ossètia del Sud, i justament aquella setmana estàvem passant uns dies a Sant Petersburg. Curiosament, la primera notícia de la crisi la varem tenir a través de mitjans informatius catalans, per internet, ja que intentàvem seguir l’actualitat política catalana.
Obtenir informació de la crisi a través dels mitjans de comunicació russos va ser gairebé impossible. A banda de les dificultats de l’idioma, les mostres gràfiques es limitaven a compareixences de Putin i Medvédev, i en cap cas imatges d’una ocupació militar. El segon canal rus de televisió es centrava en els Jocs Olímpics i els atletes russos. Res a veure amb les imatges que arribaven de la BBC – un dels pocs canals internacionals sintonitzats a l’hostal- que denunciava obertament actes de violència dels soldats russos a la població civil, la vida dels camps de refugiats, els milers de desplaçats i l’opinió diversa i variada d’alguns ciutadans georgians. Tot plegat confús i contradictori, i la vida seguia amb tota normalitat pels carrers de Sant Petersburg. Una crònica des d’allà es feia del tot impossible.

Des de la caiguda de la Unió Soviètica, molts territoris del Caucas van proclamar-se independents, entre ells, Geòrgia respecte la Federació Russa, i Ossètia del Sud respecte Geòrgia. El 1992 Ossètia del sud va celebrar un referèndum d’independència respecte Geòrgia i la reunificació amb Ossètia del Nord (sota domini rus). Més del 90% de la població osseta va votar a favor de la independència i de la reunificació del territori. No obstant això, el resultat del referèndum no va ser acceptat i va suposar l’inici d’una guerra civil amb intervenció de Rússia. Malgrat això, Ossètia del Sud va decidir autoproclamar-se república independent, tot i que cap membre de les Nacions Unides, ni la Unió Europea, reconeix el seu estatus i continua considerant-la una província de Geòrgia. L’onze de setembre de 2006, la república d’Ossètia va anunciar un segon referèndum en el que preguntava als ciutadans si volien mantenir el seu actual estatus, de facto, independent de Geòrgia. Tot i els esforços, el referèndum no va ser legitimat a nivell internacional. No obstant això el referèndum es va celebrar i va ser aprovat gairebé per unanimitat dels votants (98%).

Les reclamacions del poble osseta són històriques. Els ossetes són d’un grup ètnic diferent del rus i el georgià, parlen la llengua osseta i gaudeixen d’institucions polítiques pròpies des del segle passat. Va ser Stalin qui en va començar la seva georgització. Els enfrontament entre ossetes i georgians han estat violents i reiterats des dels anys noranta, amb episodis més sagnants, sobretot el 2004, fins a l’actual intervenció militar de Geòrgia per sufocar les reivindicacions independentistes. Fet que ha desencadenat la reacció de Rússia apel•lant a la protecció de la població russa – majoritària- d’Ossètia.

El present conflicte, a nivell internacional, es visualitza entre Rússia i Geòrgia, té lectura en clau de Guerra Freda, i oblida la crisi d’Ossètia. En aquest sentit, el posicionament internacional es limita a sancionar més o menys l’ocupació militar russa, i això ha comportat divisions en el si de l'OTAN, entre socis partidaris de sancionar Rússia i socis que se senten incòmodes en aquesta tessitura perquè Rússia és l’aliada necessària en altres conflictes internacionals .
El conflicte també mostra una vegada més la debilitat de la Unió Europea en política exterior, que troba dificultats per emetre un posicionament comú contundent i es troba dividida entre els atlantistes, partidaris de un posicionament estatal individualitzat en el si de l'OTAN, i els vells estats europeus que aposten per un posicionament comú.

Tots els posicionaments, internacionals i europeus, obvien la situació d’Ossètia respecte Geòrgia, manquen veus a favor del dret a decidir d’Ossètia, i només es contempla una sortida viable: una solució pacífica que preveu Ossètia del Sud sota sobirania georgiana. Cal, per tant, que centrem el debat en el respecte del dret a l’autodeterminació del poble Osseta.

I tot plegat genera una vegada més un drama humanitari, amb morts, ferits i milers de desplaçats als que cal fer arribar els recursos necessaris per sobreviure.