La feina m’absorbeix i no tinc temps de seguir l’actualitat. Només puc fer-hi una ullada, ràpida i en diagonal. De totes maneres a ningú se li escapa l’imminent emancipació nacional de Kosovë. Una independència que té el suport de les Nacions Unides, els Estats Units i la majoria de països Europeus.A l’Estat Espanyol aquesta notícia es rep en plena campanya pre electoral i això comporta comentaris polítics que es fan en clau interna. Em cansen les lectures partidistes de la situació. Per alguns, igual que els Russos, aquest procés d’independència comporta assumir el risc que es produeixi “una reacció en cadena en moltes parts del món, inclosa Europa” i per això s’hi oposen i s’ho miren amb recel. Per altres agosarats, el procés d’independència constitueix un precedent més, que per analogia, podria portar a la independència dels Països Catalans, País Basc.
Ni una cosa, ni l’altra. No crec que hi hagi cap reacció en cadena, no tindrem aquesta sort de ser una peça més de transmissió. I jo tampoc m’atreviria a parlar d’analogia de processos cap a la independència, hi ha grans diferències que ho obstaculitzen: els atacs serbis de fa 10 anys, la complexitat dels Balcans, l’administració del país per l’ONU fins al dia d’avui...
És evident que no ens podem mirar Kosovë com un precedent, ni per simpatia, ni per empatia, quant a procés cap a la independència dels Països Catalans. Ara bé, sí que constitueix un precedent més de reafirmació democràtica, respectant i garantint la voluntat del poble kosovar. És amb aquest fet amb el que ens hem de quedar. L’ordre internacional es postula sempre a favor de la voluntat del poble expressada a les urnes d’un referèndum.
Democràcia, això és el que fa falta a un país que il·legalitza partits polítics... en contra de les llibertats polítiques emparades pel Conveni Europeu dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, a veure com ho veurà el TEDH que de moment ha admès parcialment les demandes d’HB, EH i Batasuna...
