dimecres, 4 de febrer del 2009

“Trabalhar é coisa de adulto”


Diuen que una imatge val més que mil paraules, i aquesta instantània conté l’essència dels principis del Fòrum Social Mundial: “les alternatives sorgides al FSM tenen com a finalitat consolidar una globalització solidària que, com a nova etapa en la història del món, respecti els drets humans universals, a tots els ciutadans i ciutadanes de totes les nacions, el medi ambient, que tingui el fonament en institucions internacionals democràtiques que estiguin al servei de la justícia social, de la igualtat i de la sobirania dels pobles” (4t principi).
I és que els nens i nenes també varen tenir el seu espai al Fòrum, en una manifestació plena de colors, música, rialles i cançons, reivindicaven els seus propis drets d’infantesa a una educació bàsica i al seu lliure desenvolupament, exempt de tota explotació. Una petita manifestació que evocava més que alguna de les xerrades programades al FSM: l’explotació infantil, un dels efectes més cruels del neoliberalisme descarnat, una conseqüència més de la persecució del benefici del capital a qualsevol preu.
Mentre aquesta manifestació recorria els carrers del Fòrum, a Davos, el Fòrum Econòmic Mundial es parlava de com superar la crisi econòmica i recuperar els temps de bonança i lliure mercat. Es criticava durament a les economies que fan perillar l’estabilitat de la zona euro, les economies PIGS (porcs, en anglès) acrònim, que en humor anglosaxó, fa referència a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, economies que han basat el creixement en l’especulació immobiliària i que es troben en clares dificultats de superació.
La taxa de creixement del PIB (Producte Interior Brut) era l’índex que centrava el debat a Davos. Mentre que a Belém, preocupava com fer créixer l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà), índex que es composa, no només de la variable econòmica, sinó també pels índex d’esperança de vida, alfabetització i educació, i que mesura el verdader desenvolupament humà d’un país.
En un món globalitzat, on actors públics (estatals i no estatals) i actors privats (ONGD, moviments socials, multinacionals...) ja participen de la presa de decisions mundials, xoca que els dos Fòrums, el social i l’econòmic, no es retroalimentin, i garanteixin una verdadera governança democràtica global.