Ja fa dies que vaig firmar per avalar la candidatura del Joan Puigcercós i del Joan Ridao, i no només això, sinó que em vaig brindar per recollir-ne més firmes i per ser-ne un altaveu, perquè podia fer-ho amb la convicció, complicitat i comoditat necessària per un projecte, ferm, que comparteixo.
L’elecció d’un nou President i Secretari General del partit és un exemple de procés democràtic que permet a la militància elegir per sufragi universal els màxims dirigents del partit. Quants militants d’altres partits anhelen aquests processos de democràcia interna. En definitiva, el procés en què es veu immersa Esquerra és una oportunitat perquè n’obtinguem un lideratge amb legitimitat democràtica, i això vol dir, un partit més fort. És doncs, un procés positiu pel partit.
Però la candidatura de la Gent d’Esquerra no només vol una direcció legitimada democràticament, sinó que també vol una direcció política forta, que lideri, que decideixi, que condueixi el timó amb mà ferma i segura. Em ressonen les paraules del Joan Puigcercós dient que el pitjor que pot fer un partit és no prendre decisions. És evident, això porta a la inseguretat, el desconcert i la desafecció.
A la vegada, el Puigcercós i el Ridao són conscients que una direcció és forta si està acompanyada: el principal capital d’Esquerra és la seva gent, diuen. I és que hi ha una cosa que també repeteixen constantment: el partit som tots, el partit no és propietat de ningú. Potser per això el lema de Gent d’Esquerra. Una candidatura que, d’acord amb això, s’esforçarà per integrar la resta de candidatures, si en tenen l’oportunitat. Una candidatura que ha decidit ser sensible al creixement d’Esquerra dels últims anys i que ha fet un esforç integrador per vincular noves incorporacions al projecte, en diuen: homes i dones representatius de la vitalitat territorial i sectorial del país, dels que n’esperen les seves aportacions per fer més ric i plural el projecte d’Esquerra. Avui ho han volgut expressar públicament en un acte al Museu d’Història de Catalunya, un compromís valent, un gest aglutinador, que obre el partit i que serà ben rebut per molta militància.
Properament, Em reafirmo d’Esquerra (III): Gent d’Esquerra, el projecte
Però la candidatura de la Gent d’Esquerra no només vol una direcció legitimada democràticament, sinó que també vol una direcció política forta, que lideri, que decideixi, que condueixi el timó amb mà ferma i segura. Em ressonen les paraules del Joan Puigcercós dient que el pitjor que pot fer un partit és no prendre decisions. És evident, això porta a la inseguretat, el desconcert i la desafecció.
A la vegada, el Puigcercós i el Ridao són conscients que una direcció és forta si està acompanyada: el principal capital d’Esquerra és la seva gent, diuen. I és que hi ha una cosa que també repeteixen constantment: el partit som tots, el partit no és propietat de ningú. Potser per això el lema de Gent d’Esquerra. Una candidatura que, d’acord amb això, s’esforçarà per integrar la resta de candidatures, si en tenen l’oportunitat. Una candidatura que ha decidit ser sensible al creixement d’Esquerra dels últims anys i que ha fet un esforç integrador per vincular noves incorporacions al projecte, en diuen: homes i dones representatius de la vitalitat territorial i sectorial del país, dels que n’esperen les seves aportacions per fer més ric i plural el projecte d’Esquerra. Avui ho han volgut expressar públicament en un acte al Museu d’Història de Catalunya, un compromís valent, un gest aglutinador, que obre el partit i que serà ben rebut per molta militància.
Properament, Em reafirmo d’Esquerra (III): Gent d’Esquerra, el projecte
