L’any 2001 a Porto Alegre es va començar a organitzar la primera reunió del Fòrum Social Mundial. Milers de pensadors, intel•lectuals i militants de moviments d’esquerres de tot el món es varen reunir per expressar el rebuig i les alternatives al model neoliberal mundialment hegemònic i causant de les grans desigualtats al món.
Des dels seus inicis, el Fòrum ha denunciat els efectes del neoliberalisme, sobretot en països en vies de desenvolupament: desigualtats socials, salaris baixos, foment de l’economia submergida, manca de desenvolupament econòmic al sud, manca de respecte dels drets laborals, explotació infantil... Efectes produïts sobretot per les multinacionals que han vist en els països del Sud una oportunitat per abaratir els costos de producció, a qualsevol preu.
Amb aquesta temàtica, el Fòrum Social Mundial posa les bases per a un moviment que intenta ser reformista i que advoca per la socialdemocràcia, encara que en alguns països llatinoamericans, prefereixin el terme “socialisme”, que moltes vegades pren postures nacionalistes en contra de les grans potències mundials.
A mesura que han passat les edicions del Fòrum, aquest ha ampliat la seva temàtica central i ha recollit reivindicacions i moviments de pobles oprimits, de drets humans, de models de vida alternatius, de moviments sindicals i de moviments ecologistes. Esdevenint, d’aquesta manera, un gran esdeveniment que contribueix a la sensibilització i conscienciació de múltiples causes.
Enguany, el FSM s’està celebrant a Belém, una ciutat del nord-est del Brasil, de l’Estat de Pará, a la desembocadura de l’Amazònia. És per aquest motiu que prenen especial rellevància els moviments ecologistes, en plena referència a l’Amazònia, i els moviments dels pobles indígenes, la protecció dels seus drets.
Però a banda del context geogràfic, el FSM també està clarament influenciat per la situació econòmica global, i en aquesta edició, més que les anteriors, s’imposa parlar del post capitalisme, del creixement sostenible (o decreixement)i del desenvolupament humà sostenible. Com també és d’obligada menció la pau i els processos de resolució de conflictes, amb múltiples referències al conflicte Israel-Palestina.
I finalment, no podem oblidar aquelles taules en les que es parla de sobirania, en tots els seus aspectes: sobirania alimentària, sobirania nacional, educació amb sobirania... I és en aquesta línia en la que podem trobar la Carpa pel dret a l’autodeterminació dels pobles, organitzada pel CIEMEN, amb múltiples xerrades que exploren el dret a l’emancipació nacional dels pobles en l’era global. Per primera vegada, Catalunya s’organitza al FSM, fent sentir la seva veu i la de moltes causes amb les que compartim projectes afins.
