dijous, 20 de desembre del 2007

Nou degà, i espero que nou rumb al Col·legi d'Advocats de Vic


Avui hi havia eleccions al Col·legi d’advocats de Vic. Només es renovaven alguns càrrecs de diputats de la Junta de Govern, entre ells el de Degà/Degana. Dic que hi havia eleccions perquè algunes candidatures s’han retirat just abans d’iniciar-se el procés electoral, de tal manera les candidatures disputades han quedat sense competència i s’han proclamat directament. És el cas de la Maria Terricabras i del Toni Molas, com a nou Degà del Col·legi. Una de les candidatures que s’ha retirat a última hora ha estat la de la Rosa Mª Varela que es presentava a la reelecció per Degana.
Estic segura que el canvi de degà del Col·legi d’Advocats suposarà un canvi de rumb també del propi col·legi. La Junta de Govern haurà de recuperar el seu preuat paper: la de ser l’òrgan democràtic de presa de decisions del Col·legi, només així les decisions seran assumides pels col·legiats que s’hi sentiran representats (en aquest sentit s'ha de mantenir la vocalia del Grup d'Advocats Joves).

El canvi de rumb també hauria de comportar un canvi del Col·legi com a agent social. En aquest àmbit espero que el Col·legi faci prevaler la seva funcionalitat social per sobre de la seva representació social. El Col·legi ha de gestionar i vetllar per la prestació dels serveis públics que li han estat encomanats (els torns d’ofici, l’assistència als detinguts, la mediació...). No s’ha de confondre això amb voler tenir representació a tots els esdeveniments socials.
El Col·legi també ha de ser el promotor dels canvis i reformes del partit judicial de Vic, reclamant la implementació del Jutjat Penal ja concedit sobre paper. Iniciant altra vegada la campanya de pressió institucional i mediàtica que reconegui les necessitats del Penal i de Fiscalia pròpia, sense haver de dependre de Manresa.
El Col·legi també ha de ser la garantia social que l’advocacia s’exerceix amb la màxima correspondència amb els codis ètics i deontològics. En aquest sentit ens convé una Junta valenta, que s’empari amb el codi deontològic i prengui decisions que garanteixin la seguretat jurídica dels ciutadà i en minvi la seva indefensió en un món tan complex com aquest.
El Col·legi també ha de ser un ens corporativista que es preocupi d’oferir als seus col·legiats els instruments i serveis necessaris per un exercici de qualitat. El Col·legi ha d’apostar fort per una biblioteca actualitzada, per a unes infraestructures competents (bases de dades, ordinadors...), serveis d’assessorament variats, formació... Tot això és necessari abans que un edifici emblemàtic. La societat del metge, el notari, la guàrdia civil i l’alcalde s’ha acabat, per la sort de tots.
Estic segura que aquesta nova Junta, encaplçalada pel Toni Molas de Degà, i el Sebastià Puigdecanet, de Vicedegà, i amb els diputats i diputades que ja han demostrat la seva vàlua, sabran entomar i satisfer tots aquests reptes. Endavant que tot està per fer i tot és possible!

dimecres, 19 de desembre del 2007

S'acosta Nadal...


Per part de pare vinc d’una família de lletraferits. Sobretot l’avi Joan té el do de la paraula, converteix qualsevol sentiment en poesia. El meu pare, i també el tiet Josep, han heretat la mateixa virtut. Les sobretaules de Cal Rovira es converteixen en autèntics recitals de poesia, sentiments en estat pur i llàgrimes agraïdes.
Amb les postals de Nadal que rebem aquests dies tenim un petit avançament de la sobretaula de neules i torrons. Us deixo amb la poesia que ens han fet arribar els meus pares:

Amb les presses de cada dia
i amb el brogit del treball
el nostre esperit va fent via
i es va escolant riu avall...

Si per la vida perdem el sentit,
quedant el ser relegat a l’oblit...
Si per l’ahir, sacrifiquem el demà
i no sabem novament estirar la mà...

Hem de canviar aquests valors
per aquella voluntat dels pastors,
perquè el Nadal pot ser la clau
de l’espai on es troba reclòs
la calma serena i el bell repòs
d’un gran sentiment de Pau.”

Joan Rovira i Plarromaní

dilluns, 17 de desembre del 2007

L'Altra Rússia


Dijous passat, al tren de mitjanit (gairebé). Em va dir que es deia Serguei. Va esperar que jo hagués acabat de llegir l’article de la revista. Va reconèixer la fotografia que acompanyava el reportatge: Sant Petesburg, una cadena humana de policies antidisturbis i pocs manifestants. Em va dir que ell hi havia estat a la manifestació de l’estiu del 2006 a Sant Petesgburg, durant la cimera del G8. I també a la Marxa dels Disconformes del mes de desembre de Moscou. Formava part del moviment de l’Altra Rússia, tot i que em va dir que no militava a cap partit en concret. Em va parlar de repressió policial, de censura, d’arbitrarietats de tota mena, fins i tot judicials. Em va parlar de les dificultats de l’oposició. Em va dir que després d’un ensurt amb la policia havia decidit marxar. El vaig notar desanimat, decepcionat, trist... Em va dir que tenia els seus pares en un poblet proper a Moscou (va dir el nom, però sóc incapaç de transcriure’l) i la seva germana a Itàlia. Ell provava sort a Catalunya. Va baixar a Sant Martí de Centelles. I jo vaig pensar fins a Vic: es pot fer callar la veu d’un poble?