Dijous passat, al tren de mitjanit (gairebé). Em va dir que es deia Serguei. Va esperar que jo hagués acabat de llegir l’article de la revista. Va reconèixer la fotografia que acompanyava el reportatge: Sant Petesburg, una cadena humana de policies antidisturbis i pocs manifestants. Em va dir que ell hi havia estat a la manifestació de l’estiu del 2006 a Sant Petesgburg, durant la cimera del G8. I també a la Marxa dels Disconformes del mes de desembre de Moscou. Formava part del moviment de l’Altra Rússia, tot i que em va dir que no militava a cap partit en concret. Em va parlar de repressió policial, de censura, d’arbitrarietats de tota mena, fins i tot judicials. Em va parlar de les dificultats de l’oposició. Em va dir que després d’un ensurt amb la policia havia decidit marxar. El vaig notar desanimat, decepcionat, trist... Em va dir que tenia els seus pares en un poblet proper a Moscou (va dir el nom, però sóc incapaç de transcriure’l) i la seva germana a Itàlia. Ell provava sort a Catalunya. Va baixar a Sant Martí de Centelles. I jo vaig pensar fins a Vic: es pot fer callar la veu d’un poble?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada