Per part de pare vinc d’una família de lletraferits. Sobretot l’avi Joan té el do de la paraula, converteix qualsevol sentiment en poesia. El meu pare, i també el tiet Josep, han heretat la mateixa virtut. Les sobretaules de Cal Rovira es converteixen en autèntics recitals de poesia, sentiments en estat pur i llàgrimes agraïdes.
Amb les postals de Nadal que rebem aquests dies tenim un petit avançament de la sobretaula de neules i torrons. Us deixo amb la poesia que ens han fet arribar els meus pares:
“Amb les presses de cada dia
i amb el brogit del treball
el nostre esperit va fent via
i es va escolant riu avall...
Si per la vida perdem el sentit,
quedant el ser relegat a l’oblit...
Si per l’ahir, sacrifiquem el demà
i no sabem novament estirar la mà...
Hem de canviar aquests valors
per aquella voluntat dels pastors,
perquè el Nadal pot ser la clau
de l’espai on es troba reclòs
la calma serena i el bell repòs
d’un gran sentiment de Pau.”
Amb les postals de Nadal que rebem aquests dies tenim un petit avançament de la sobretaula de neules i torrons. Us deixo amb la poesia que ens han fet arribar els meus pares:
“Amb les presses de cada dia
i amb el brogit del treball
el nostre esperit va fent via
i es va escolant riu avall...
Si per la vida perdem el sentit,
quedant el ser relegat a l’oblit...
Si per l’ahir, sacrifiquem el demà
i no sabem novament estirar la mà...
Hem de canviar aquests valors
per aquella voluntat dels pastors,
perquè el Nadal pot ser la clau
de l’espai on es troba reclòs
la calma serena i el bell repòs
d’un gran sentiment de Pau.”
Joan Rovira i Plarromaní
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada