Aquests dies m’he perdut alguns esdeveniments als que m’agradaria haver assistit. I que en tot cas aprofito el bloc per fer-ne ressò:
Un d’ells és l’acte d’investidura de Henry Mintzberg com a Dr. Honoris Causa per la URL i ESADE (25 de juny). Fa temps que, per motius professionals, m’he aficionat a la lectura de diversos treballs de Henry Mintzberg, un expert en gestió d’organitzacions, planificació d’estratègies organitzatives i lideratge. Fa un mes aproximadament vaig participar en unes jornades de gestió pública organitzades per ESADE Public, amb la presència d’unes quatre-centes persones, la majoria amb càrrecs de gestió en el món de l’administració pública. I el seu nom es va repetir. Mintzberg és el creador d’un nou model de lideratge com a instrument pràctic per a la planificació estratègica i gestió de les organitzacions. Per ell el lideratge és un art que s’aprèn i es practica, no és una ciència matemàtica que es pugui estudiar i aplicar. El seu llibre revolucionari: The Rise and Fall of Strategic Planning.
A més de Henry Mintzberg, també he descobert Peter Drucker. A ell se li atribueix la paternitat del modern management. Frases com aquesta defineixen el seu valor: "El líder que té poder i deixa darrera d'ell el seu poder, té una aparença distinta i actua d'un mode diferent que el "gran home" del mite popular. No dirigeix mitjançant el seu carisma, dirigeix gràcies al seu treball i a la seva consagració. No ho centralitza tot a les seves mans i en canvi organitza un equip. Domina mitjançant la seva integritat i no gràcies a la manipulació. No és astut sinó senzill i honest".
Les noves tendències de la gestió pública, el New Public Manegement, ens obliguen a importar a l’administració pública tècniques que en l’àmbit privat ja han demostrat la seva eficàcia. I en aquest marc, hauríem de tenir ben presents aquests dos autors, abandonar la gestió centrada en la legalitat del dret administratiu, i centrar-la en una gestió per processos i resultats. I adequar l’administració a la nova governança democràtica, amb lideratges compartits i coherent amb el pes de la societat civil en els processos de decisió de les polítiques públiques. Queda molta feina per fer!
Un d’ells és l’acte d’investidura de Henry Mintzberg com a Dr. Honoris Causa per la URL i ESADE (25 de juny). Fa temps que, per motius professionals, m’he aficionat a la lectura de diversos treballs de Henry Mintzberg, un expert en gestió d’organitzacions, planificació d’estratègies organitzatives i lideratge. Fa un mes aproximadament vaig participar en unes jornades de gestió pública organitzades per ESADE Public, amb la presència d’unes quatre-centes persones, la majoria amb càrrecs de gestió en el món de l’administració pública. I el seu nom es va repetir. Mintzberg és el creador d’un nou model de lideratge com a instrument pràctic per a la planificació estratègica i gestió de les organitzacions. Per ell el lideratge és un art que s’aprèn i es practica, no és una ciència matemàtica que es pugui estudiar i aplicar. El seu llibre revolucionari: The Rise and Fall of Strategic Planning.
A més de Henry Mintzberg, també he descobert Peter Drucker. A ell se li atribueix la paternitat del modern management. Frases com aquesta defineixen el seu valor: "El líder que té poder i deixa darrera d'ell el seu poder, té una aparença distinta i actua d'un mode diferent que el "gran home" del mite popular. No dirigeix mitjançant el seu carisma, dirigeix gràcies al seu treball i a la seva consagració. No ho centralitza tot a les seves mans i en canvi organitza un equip. Domina mitjançant la seva integritat i no gràcies a la manipulació. No és astut sinó senzill i honest".
Les noves tendències de la gestió pública, el New Public Manegement, ens obliguen a importar a l’administració pública tècniques que en l’àmbit privat ja han demostrat la seva eficàcia. I en aquest marc, hauríem de tenir ben presents aquests dos autors, abandonar la gestió centrada en la legalitat del dret administratiu, i centrar-la en una gestió per processos i resultats. I adequar l’administració a la nova governança democràtica, amb lideratges compartits i coherent amb el pes de la societat civil en els processos de decisió de les polítiques públiques. Queda molta feina per fer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada