dissabte, 5 de juliol del 2008

Tocant de peus a terra

He manllevat el títol d’un company polític perquè crec que ho resumeix tot i que em serveix per trencar la sequera blocaire. No hi ha res més a dir. Ha estat un mes intens de posts íntims. Escriure sempre retorna la pau a un mateix. Un mes amb dies curts i nits llargues, de convalescència mèdica, de dedicació política, de reptes professionals, de reflexions personals, d’exàmens universitaris...
Existeix una música per cada moment. I sempre trobo un poema per cada sentiment. Avui un dels més llegits, Espriu, m’ajuda a retrobar la tranquil·litat desitjada:
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa més enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’última victòria damunt l’esglai.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.

Valors castellers: Equilibri, força, valor i seny. Valors de treball: Compromís, responsabilitat, treball, rigor. Valors per si mateixos: sinceritat, honestedat, noblesa, transparència... un repte!