M’he endormiscat amb les primeres notícies sobre el gran esdeveniment de la refundació del catalanisme. Sento repetidament una mateixa idea: que només tenim dret a decidir sobre allò que ens és propi. Em pregunto, què deu ser allò que ens és propi? M’embarbusso amb els meus propis (ueps!) pensaments...
Si tenim dret a decidir sobre allò que ens és propi, aleshores, allò que ens és propi, ens dóna dret a decidir. A sensu contrario, allò que NO ens és propi NO ens permet decidir. No ens quedem al mateix lloc de sempre? Suposem que volem allò que no ens és propi. Doncs no, no ho podem decidir. I per què? Perquè no ens és propi...
Si tenim dret a decidir sobre allò que ens és propi, aleshores, allò que ens és propi, ens dóna dret a decidir. A sensu contrario, allò que NO ens és propi NO ens permet decidir. No ens quedem al mateix lloc de sempre? Suposem que volem allò que no ens és propi. Doncs no, no ho podem decidir. I per què? Perquè no ens és propi...
Val, ara ho he agafat. Però a mi no em serveix, resulta que vull decidir sobre allò que, ara per ara, no m’és propi.
De totes maneres, encara dubto. Les paraules i els fets no quadren: l’Estatut del 30 de setembre, era propi? Sí, oi? Teníem doncs, dret a decidir sobre l’Estatut. Per què varen acceptar una retallada imposada, doncs? Per què varen renunciar sobre el dret a decidir?
De totes maneres, encara dubto. Les paraules i els fets no quadren: l’Estatut del 30 de setembre, era propi? Sí, oi? Teníem doncs, dret a decidir sobre l’Estatut. Per què varen acceptar una retallada imposada, doncs? Per què varen renunciar sobre el dret a decidir?
Em pensava que m’adormiria, però aquests pensaments em desvetllen. Per un moment em sulfuro, amb indignació. Quina necessitat hi ha de pervertir el dret a decidir?
M’imagino a la casa gran i llavors tinc la resposta. La casa no té carrer, ni número, cal no ubicar-la sobre el mapa, pel que pugui passar. Tot i que la varem portar a cal notari, convé no escripturar-la. La casa és gran perquè deixa les portes obertes, com sempre, a qualsevol inquilí, vingui per la dreta o l'esquerra. La casa no està lliure de càrregues, té una hipoteca vitalícia amb el banc d’Espanya, amb un interès usurer. De fet la casa no té un projecte arquitectònic, la casa no s'aguanta, continua sense fonaments contundents, clars, i en definitiva, propis. I això que refundar vol dir tornar-hi a posar fonaments...
Al final m’he aixecat, cansada de pensar, em connecto i jugo amb el cercador:
36.000 pàgines en català per a refundar
19.500 pàgines en català per a refundar catalanisme
1.820.000 pàgines en català per a independència
1.400.000 pàgines en català per a independència Catalunya
36.000 pàgines en català per a refundar
19.500 pàgines en català per a refundar catalanisme
1.820.000 pàgines en català per a independència
1.400.000 pàgines en català per a independència Catalunya
Ei, encara ho entenc menys. Tampoc ha arrasat com a campanya mediàtica?
Bona nit i tapa't, avui no tens el dia...
1 comentari:
parlant de cases.... podeu buscar al cercador loquo.com "habitació doble al centre de rubí, 300€".... i pam! és casa meva, i pot ser casa vostra si vosaltres voleu!! ajajajjaja
[raül, els mobles són d'ikea!! bon viatge i disfruteu mooolt a la nostra salut]
Publica un comentari a l'entrada