Estocolm, aterratge

Ja som a Estocolm. La primera impressió que he tingut quan hem arribat ha estat que acabaven de fer la ciutat. Sí, que acabaven de posar-hi els carrers, de treure la pols de les faroles, de prémer l'interruptor perque tot s'estrenés. Tot tenia un aspecte net, pulcre, cuidat.
No he perdut aquesta sensació quan més tard hem trepitjat el carrer, a més el vent gelid que bufava incrementava la sensacio de puresa, d'ordre.
Avui no hem fet gran cosa, després de situar-nos sobre el mapa hem donat el volt pels carrers més comercials de la ciutat. La nit ens ha sorpres a les quatre de la tarda, just després d'ingerir una hamburguesa mc globalitzada (teniem gana i poques ganes de buscar, ens l'hem pres a la salut del Casals).
Passejant per la zona més comercial hem ensopegat amb el disseny. Estocolm en essencia es disseny pur. A banda de ressaltar alguns edificis arquitectonicament, i a banda de multiples botigues dedicades a dissenyar, et trobes amb l'enginy en els racons més quotidians: en uns WC d'un centre comercial amb els panys dels vàters en funció de si estava ocupat (vermell) o lliure (verd), amb les cadenes del vàter automàtiques una vegada acabada la feina, amb les portes del metro que s'obren amb un detector de persones....
En el cas d'Estocolm, el disseny no és frívol perque està acompannyat del caliu de les espelmes, arreu hi ha una petita flama que lluita per imposar la seva escalfor groguenca
Aixo de les espelmes diu molt dels estocolmesos (ara no en sé el gentilici) que de moment ens han rebut amb els braços ben oberts, fins i tot un conductor de bus ens ha portat a l'hotel sense pagar el bitllet, i moments abans ens ha passat amb el metro, el sr. de la taquilla ens ha fet passar sense pagar... Per nosaltres que estem acostumats a pagar el peatge per les nostres propies carreteres, aixo es un fet insolit.
Us he de dir que tenim l'hotel davant de la casa mare Ikea, enorme! Us he de confessar que hi hem anat abans de sopar, hem aprofitat per anar a provar un sofà que teníem ullat al catàleg, no tenim temps d'anar a Montigalà. Em deixo un apunt important de la diada: ha nevat, poc, pero ha valgut la pena, m'encanta veure caure els flocs de neu, tan tranquils, tan suaus...
Demà més i millor! (No us fixeu amb els accents, no els puc fer tots).