Llegeixo que un grup de barcelonins s'han decidit per la “Urinoteràpia ciutadana”, consistent en embotellar els seus orins com si es tractés del vi blanc mes exquisit del Penedès. Alguns l'han batejat com el 'Piping', altres amb vocació de denominació d’origen, 'Pixarada Catalana Natural'. El destí de la beguda rància ha estat el club de futbol dels Glasgow Rangers i l'Ajuntament de Barcelona, després de la pixarada monumental (mai millor dit, al monument a Francesc Macià).
Que som un poble en emprenyamenta constant, és un fet constatable, i podríem dir, que fins i tot racional, ateses les circumstàncies. Que som un poble creatiu, tampoc en tenim cap dubte. Suposo que per això quan les dues facetes es combinen en la seva màxima expressió, generem aquestes reivindicacions de disseny.
Aquesta és una tendència que creix exponencialment quan un grup de catalans/es interactuen. M'explico: l'altre dia baixàvem a barna en un VAO (vehicle d'alta ocupació, un és el titular del cotxe, els altres els que gorregen l'espai restant, en benefici de la sostenibilitat medi ambiental) i quan passàvem pel peatge vàrem patir una exaltació col·lectiva d'emprenyamenta (arribar al peatge havia costat cues i retenció) de tal manera que varem improvisar una reivindicació particular, introduir a la boca del peatge totes les targes que portàvem: el carnet del super tres, la tarja del caprabo, el carnet universitari, la tarja de l’òptica, el carnet de la biblioteca municipal, el carnet de la piscina... Cap ens va donar pas lliure, però la reivindicació ens va servir de teràpia col·lectiva. Ho havia d’explicar!
Que som un poble en emprenyamenta constant, és un fet constatable, i podríem dir, que fins i tot racional, ateses les circumstàncies. Que som un poble creatiu, tampoc en tenim cap dubte. Suposo que per això quan les dues facetes es combinen en la seva màxima expressió, generem aquestes reivindicacions de disseny.
Aquesta és una tendència que creix exponencialment quan un grup de catalans/es interactuen. M'explico: l'altre dia baixàvem a barna en un VAO (vehicle d'alta ocupació, un és el titular del cotxe, els altres els que gorregen l'espai restant, en benefici de la sostenibilitat medi ambiental) i quan passàvem pel peatge vàrem patir una exaltació col·lectiva d'emprenyamenta (arribar al peatge havia costat cues i retenció) de tal manera que varem improvisar una reivindicació particular, introduir a la boca del peatge totes les targes que portàvem: el carnet del super tres, la tarja del caprabo, el carnet universitari, la tarja de l’òptica, el carnet de la biblioteca municipal, el carnet de la piscina... Cap ens va donar pas lliure, però la reivindicació ens va servir de teràpia col·lectiva. Ho havia d’explicar!
Si també estàs emprenyat/da: http://www.catalaemprenyat.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada