Ja fa un mes que no ens véns a rebre quan arribem a casa. Es fa estrany. No te’n vas cansar mai. Fins i tot t’hi esforçaves els últims dies, quan anaves més feixuc.
Sense parlar ens varem arribar a entendre, amb una ganyota, una mirada o un petit gest. Capaç de fer-nos saber què volies, capaç de comprendre com estàvem.
Amb el teu caràcter afable, i amb el pas del temps, varem teixir una complicitat que ara m’omple d'enyorança.
Sense parlar ens varem arribar a entendre, amb una ganyota, una mirada o un petit gest. Capaç de fer-nos saber què volies, capaç de comprendre com estàvem.
Sempre tan bonifaci, amb aquelles ganes de complaure. Sempre buscant la nostra companyia, no sabies estar sol.
Amb el teu caràcter afable, i amb el pas del temps, varem teixir una complicitat que ara m’omple d'enyorança.
Per sempre, Floc!
2 comentaris:
Companya! Veig que has engegat el nou projecte!
Vinga va, que tu pots amb tot!
Petonet!
P.S.: Està guapíssim a la foto!
ei marta et felicito pel bloc, ja era hora tenir una blocaire en femení!!!
per cert en Floc està brutal a la foto, i des d'aquí li enviem un petonet gegant.
enhorabona i ànims
Publica un comentari a l'entrada