La princesa va en bici

Cada matí passo pel C/Princesa. Gairebé el faig de cap a cap, del C/ Comerç fins a Via Laietana. Un carrer amb una riquesa especial. Gairebé conec la rutina de molta de la gent que hi viu o treballa. Veig l’estanquera que obre puntual. El de les espècies que fa estona que treballa. El senyor que passeja el gos amb cara de son. El farmacèutic de la bata blanca. La mare que porta els nens a l’escola amb bicicleta... El pastisser que acaba de fer els croissants de xocolata més bons de la ciutat, i quina olor que se sent! I un parell d’ hindús que netegen els vidres d’una botiga atapeïda de productes autòctons...
Però avui m’ha sorprès la cara dels veïns. M’ha semblat veure l’estanquera somrient... i el Sr. del gos que es mofava d’alguna cosa. No he tardat a donar-me’n compte: algú ha convertit el carrer en dos carrils bici, un per cada sentit. Algú s’ha entretingut, suposo que durant la nit, a pintar sobre la calçada els senyals del carril bici (línia discontinua, fletxes i bicis). Per un moment m'ho he imaginat, negra nit, esprai, plantilla i xerinol·la. D'això en dic jo una reivindicació currada. A veure quants dies dura...
Tot i així, quan arribava a Via Laietana, m’he donat compte que els autors del fet no havien arribat a final del carrer. De fet, el suposat carril bici s’acabava sobtadament amb una corba perillosa, sobretot tenint en compte que el carrer Princesa és del tot recte! Qui sap...