Ahir vaig assistir a una xerrada en la que es va posar en dubte, per centèsima vegada, l’actitud d’Esquerra davant la tramitació estatutària. La tergiversació dels fets sempre em deixa perplexa. Que quedi clar: Esquerra va impulsar la reforma de l’Estatut com un pas més cap a la independència. L’Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de setembre contenia elements que ens haguessin permès assentar les bases per anar guanyant sobirania sobre els nostres propis recursos, institucions i competències, per a un futur procés d’emancipació nacional. Precisament, per això, l’Estat Espanyol es va afanyar a retallar-lo.
Després de la retallada pactada a Madrid, l’Estatut que retorna ja no garanteix caminar cap aquest procés sobiranista. Ni tant sols ens garanteix la sobirania sobre les infraestructures, el finançament... I Esquerra va dir que NO. Perquè el projecte d’Esquerra no passa per tenir un Estatut més avançat de relació amb l’Estat Espanyol, el projecte d’Esquerra és un projecte INDEPENDENTISTA. Però això no es fa d'un dia per l'altre. Per aconseguir aquest objectiu cal esgotar els instruments i els camins democràtics que faci falta. Han passat dos anys i mig des del 18 de juny de 2006, quan el poble de Catalunya va dir un “sí” tímid a l’Estatut retallat. I el procés encara no ha finalitzat, ens quda per veure com serà la retallada interpretativa i jurídica que en farà el TC .
La setmana passada part de la massa social i política parlava de Grenlàndia com si ja hagués obtingut la independència. I no és això. Grenlàndia va refrendar un nou Estatut de relació amb Dinamarca que es fonamentava en tres pilars bàsics: sobirania sobre els recursos geològics, menys dependència econòmica de Dinamarca i reconeixement de l’exercici de l’autodeterminació. Només va aprovar un nou Estatut, però un Estatut que suposa un pas més cap a la independència. És això el que pretenia Esquerra quan va apostar per un nou Estatut per Catalunya.
Recordo una altra anècdota respecte la transparència en un procés estatutari, la visita que va fer a la seu d’Esquerra el Sr. Osvaldo Peredo, conseller del MAS (Movimiento al Socialismo) per la prefectura de Santa Cruz a Bolívia, el mes de juliol passat. Va ser un intercanvi d’impressions molt enriquidor sobre el procés estatutari de Santa Cruz a Bolívia, inspirat, com ja sabeu, en l’Estatut Català. El Sr. Peredo ens explicava que el MAS és un partit bolivià que vol reconèixer l’autonomia política dels seus territoris, que fins i tot va promoure aquest concepte democràtic durant procés constituent. I seguidament s’esmerçava per justificar el NO a l’Estatut d’Autonomia de Santa Cruz. Deia que van votar que no perquè l’Estatut de Santa Cruz suposava un retrocés democràtic: comportava l’abolició de l’autonomia local, el no reconeixement de l’autonomia dels pobles indígenes, població majoritària, i la supressió de l’autonomia de les universitats, fonamentals per garantir l’accés universal a l’educació. Lamentava que a nivell internacional s’hagués manipulat la posició del MAS front l’Estatut de Sant Cruz i s’interessava per conèixer els motius d’Esquerra pel NO a l’Estatut de Catalunya. En una cosa varem coincidir: cal fer justícia als fets i explicar-los tantes vegades com convingui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada