St. Petesburg, per no oblidar!

Ultim dia a St. Petesburg, una ciutat immensa, de dimensions imperials, que ens ha deixat rebentats. Han estat quatre dies de no parar, de voltar durant vuit i deu hores, abrigats, i amb ruixats puntuals.
Una ciutat de contrastos constants: d'edificis artístics i de blocs de pisos soviètics, de pomposos edificis restaurats i de ruines decimononiques, de vagabunds en la misèria i de nous rics ostentosos, de prohibicions incomprensibles i de llibertinatges escandalosos, d'hospitalitat al turista i d'hostilitat al foraster, de serveis deficitaris però de wifi lliure a la majoria de cafès, restaurants, hotels i grans magatzems...
Una ciutat difícil per als que no parlen rus, perquè encara hi ha poca població que parli anglès o francès i de vegades la comunicació es fa difícil. La majoria de turistes que hem trobat són russos, això els assegura el turisme sense haver de fer grans esforços. Per exemple, ahir varem visitar el Museu de l'Història Política Russa, molt interessant, però a la meitat de l'exposició ens varem quedar sense traducció a l'anglès. Durant la visita, un dels funcionaris que vigilava una de les sales -a cada sala n'hi ha un, de vigilant, la majoria dones i d'edat avancada. Alguns dormen i ni s'imuten, però d'altres et fiten atentament com si fossis sospitós d'alguna cosa...- doncs aquest funcionari ens va voler explicar, molt efusivament, el contingut de la sala, cridant i movent els bracos, senyalant les peces exposades, però només vaig aconseguir entendre dues paraules: Troski i bolxevic, què hi farem! Per cert, el museu érem quatre gats, molt diferent de l'Hermitage que varem haver de fer una hora i mitja de cua sota la pluja, però va valdre la pena! Potser és el museu que m'ha impressionat més de tota la vida, ja entres resignat que no podràs resseguir les gairebé 400 sales que té, ni fixar-te atentament amb el fons de tres milions d'objectes artístics que conté... Gauguin, Matisse, Rembrandt, Renoir, Van Gogh, Velàzquez, Greco, Murillo, Derain, Picasso (el retrat de Bernat Soler, la fàbrica de maons de tortosa)... Alguns dels que em van agradar més. Em va sorprendre molt que les fotos i els videos estiguessin permesos, previ pagament d'una taxa rídicula (es podia fotografiar tot, excepte una mòmia i una exposició temporal d'art iranià).
Deixant de banda els museus, el centre de Sant Petesburg és per caminar i caminar, perdre's i descobrir racons. Cada edifici és una obra d'art, moltes vegades decaient, però una obra d'art, per cert, alguns d'ells d'estil modernista. Els felicito pels parcs i jardins que tenen, florits, nets, cuidats i endrecats. Fins l'exèrcit hi hem vist treballar....
Bé, acabo, deixant-me un munt d'impressions al calaix, i mirant de no oblidar la primera visió que em vaig emportar de la ciutat entrant amb l'autobus: milers de barraques de fusta habitades i centenars de milers d'edificis grisos, altíssims, idèntics i simètrics, absolutament soviètics i en un estat deplorable.
Me'n vaig com a turista multada, va ser ahir, al metro, per fer una foto a un mosaic de Lenin gegant. Em va cridar l'alto una funcionària que no dormia i que vigilava amatent, va avisar a un agent de policia que amablement em va treure el Reglament del metro en anglès on hi vaig poder llegit que a St. Petesburg no es poden fer fotos ni filmacions al metro sense autorització administativa. I'm so sorry, I don't know! Tot i que se'm va escapar un 'fantàstic home!' que l'agent va comprendre perfectament i no li va fer gaire gràcia! ok, principi de dret: la ignorància de la llei no exhimeix de la seva aplicació. Resultat: 100 rubles de sanció (uns tres euros) pagades al moment, contra rebut numerat i firmat per l'agent. Tot absolutament legal, tot sigui dit! Després de l'anècdota, en Raül em va recordar que alguns no podrien fer el reportatge que varen fer al metro de Barcelona (veure bloc de Josep Comajoan) fa poques setmanes.
Demà travessarem la frontera en tren cap a Finlàndia, per acabar la ruta a Helsinki!