I per acabar, Helsinki.

Vam arribar a Helsinki amb un tren rus que va sortir de matinada de Sant Petesburg (el Repin, en diuen). El viatge va comencar amb un cafe fortissim, ben rus, que en dic jo, servit en tassa russa. El servei del tren va ser excellent, mes tard ens varen servir suc de taronja, pastissets russos i fins i tot un iogurt. El tren era ample, jo podia estirar les cames, i varem compartir vago amb pocs passatgers, un parell d-alemanyes, un irlandes, dos argentins i uns cinc o sis russos-es. Ja voldriem molts que la renfe tingues aquest nivell! El paissatge va anar canviant a mesura que ens acostavem a finlandia, les cases de fusta varen comencar a ser pintades, amb teulades de veritat, els vehicles de davant les cases no estaven rovetllats i els camins i jardins estaven arreglats. Tambe anaven desapareixent els blocs grisos i sovietics. Varem passar per costat de fagedes immenses i boscos d-avets altissims i frondosos. De tant en tant algun llac, algun rierol, algun camp segat de color groc que trencava la verdor... van ser sis hores de paisatge que no et deixaven aclucar l-ull.
Varem baixar a l-estacio del centre de Helsinki. La primera impressio va ser la de voler tornar a Sant Petesburg. Massa civilitzacio de cop, massa centre comercial, massa botigues, massa nivell...
Ens hem installat a l-alberg de joventut de la xarxa internacional, amb bones installacions, des d-on escric aquestes linies. Hi ha bon ambient, molt jovent, tot i que tambe alguna parella mes gran. L-alberg te sauna, com gairebe totes les cases, hotels i demes de Helsinki, algun moment haurem de trobar per provar-la i recuperar forces per la tornada, que ja s-acosta. Aixo ens va fer retornar una mica mes al nostre ambient, el del turista.
Helsinki te un centre antic petit, es assequible amb poques hores, cal estar atents a l-arquitectura, son els mestres del funcionalisme, el Judenstil, uns grans dissenyadors de qualsevol instument. A mi, aquest estil funcional, practic, modern i que te un sentit mes que l-estetic, m-agrada. El trobo tranquil, equilibrat i sere. Anirem resseguint els edificis que puguem de l-Alvaar Alto, el mestre, i en aquest sentit avui hem visitat el museu de l-arquitectura. Germaneta, he fet moles fotos...
Dema tenim previst visitar les illes que flanquegen l-entrada per mar de Helsinki i la fortalesa. Aixo barrejat amb un bon salmo, preparat de qualsevol manera, fa que ja hi anem trobant el gustet.