La manifestació d'ahir va ser un èxit de convocatòria. Una vegada més, centenars de milers de persones exigint l'exercici del dret a decidir sobre les infraestructures, sobre el nostre destí com a poble.
Tenim un país obsolet. Això és el que penso cada dia quan entro al metro a les 8 i poc del matí. Bé, entrar no, quan m'hi entaforo. O quan ens quedem encallats a la c17, a l'alçada dels polígons de Granollers. O a l'entrada de Barcelona.
El manifest que es va llegir ahir exigia la publicació de les balançes fiscals. Quant s'ha deixat d'invertir per arribar a aquesta situació insostenible?
Les consignes més corejades a la mani:
Magdalena dimissió!
El PSC no hi és!
In-inde-indepen-dèn-cia!
Som una nació!
Boti, boti, boti, espanyol qui no boti!
Fora, fora, fora la bandera espanyola! (quan passàvem per davant d'un edifici oficial).
Pels urbanos, serem una dotzena!
Botiflers! (sobretot davant de l'edifici de CCOO per no haver secundat la mani).
4 comentaris:
però el millor de la mani... el sopar! ;)
Per cet uns van arribar tard a la mani... anaven en tren. (És real!)
sopar, sopar... peus de porc?
oh! quines xiquetes més maques! d'on han sortit aquestes princeses?
petooo!
Un. Encara que sigui ben curtet...
Publica un comentari a l'entrada