Quan érem petites teníem un llibre de Nadal, amb una cinta inclosa, en la que recitaven aquesta poesia. Ho recordo com si fos ahir:
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avancen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena:
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà, posats a taula, oblidarem als pobres
- i tan pobres com som-
Jesús serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.
Joan Salvat Papesseit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada