La Directiva del Foc: el mal ve d'Almansa

Davant de la Directiva del Foc cal que reaccionem col•lectivament, institucionalment i políticament, tal com s’està fent des dels àmbits corresponents, per aconseguir que, com a mínim, la seva transposició no atempti contra l’existència de la nostra cultura tradicional i popular, que forma part de la nostra identitat.

Però també és cert que no ens podem quedar només amb l’acció reactiva i amb el regust de boca que Europa ens afecta negativament. Cal anar més enllà i preguntar-nos per què la democràcia europea ens provoca aquests ensurts.

El procés d’elaboració d’una Directiva és un procés complex, però democràtic, que garanteix la participació dels estats membres, i fins i tot de representants de ciutadans/es que poden veure afectats els seus interessos amb la regulació que es pretén. La Directiva és una norma jurídica d’obligat compliment pels estats membres, que l’han de transposar, donant-li forma jurídica d’acord amb el dret nacional, intern, de cada estat.

En el cas de la Directiva del Foc, el procés d’elaboració va començar fa més d’un parell d’anys, quan la Comissió Europea va comunicar l’interès de renovar la regulació en matèria de productes pirotècnics. El contingut fonamental de la Directiva es va debatre, i consensuar, durant les sessions de la Conferència sectorial corresponent, en la que hi havia representació de l’Estat Espanyol, del Ministeri competent. L’Estat Espanyol va votar a favor, i va aprovar, la Directiva ja que el seu contingut no li generava cap contradicció. Fins aquí el procés de presa de decisions, correcte. Però nosaltres no hi varem estar representats.

Potser haguéssim pogut detectar que s’estava regulant una matèria que ens afectava de ple, si els sistemes d’alerta haguessin estat articulats, com el principi de subsidiarietat,. Però, la certesa és que aquests sistemes d’alerta tampoc s’han establert per part de l’Estat Espanyol, a diferència d’altres estats europeus que sí que els han desenvolupat.

La responsabilitat és imputable a l’Estat Espanyol, que no ens garanteix que ens arribi aquella informació que ens afecta d’Europa i tampoc articula aquells mecanismes d’alerta que ens permetrien defensar els nostres interessos, i encara menys ens representa. Cal que obtinguem representació pròpia davant de les institucions Europees per fer sentir la nostra veu.

Si fóssim un estat membre més de la UE, hauríem pogut oposar-nos a la Directiva durant la seva formació, i no haver de reaccionar a posteriori. Europa ens afecta, positiva o negativament, i només depèn de nosaltres decidir com volem que ens afecti, en tenim l’oportunitat el proper 7 de juny.

“Trabalhar é coisa de adulto”

Diuen que una imatge val més que mil paraules, i aquesta instantània conté l’essència dels principis del Fòrum Social Mundial: “les alternatives sorgides al FSM tenen com a finalitat consolidar una globalització solidària que, com a nova etapa en la història del món, respecti els drets humans universals, a tots els ciutadans i ciutadanes de totes les nacions, el medi ambient, que tingui el fonament en institucions internacionals democràtiques que estiguin al servei de la justícia social, de la igualtat i de la sobirania dels pobles” (4t principi).
I és que els nens i nenes també varen tenir el seu espai al Fòrum, en una manifestació plena de colors, música, rialles i cançons, reivindicaven els seus propis drets d’infantesa a una educació bàsica i al seu lliure desenvolupament, exempt de tota explotació. Una petita manifestació que evocava més que alguna de les xerrades programades al FSM: l’explotació infantil, un dels efectes més cruels del neoliberalisme descarnat, una conseqüència més de la persecució del benefici del capital a qualsevol preu.
Mentre aquesta manifestació recorria els carrers del Fòrum, a Davos, el Fòrum Econòmic Mundial es parlava de com superar la crisi econòmica i recuperar els temps de bonança i lliure mercat. Es criticava durament a les economies que fan perillar l’estabilitat de la zona euro, les economies PIGS (porcs, en anglès) acrònim, que en humor anglosaxó, fa referència a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, economies que han basat el creixement en l’especulació immobiliària i que es troben en clares dificultats de superació.
La taxa de creixement del PIB (Producte Interior Brut) era l’índex que centrava el debat a Davos. Mentre que a Belém, preocupava com fer créixer l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà), índex que es composa, no només de la variable econòmica, sinó també pels índex d’esperança de vida, alfabetització i educació, i que mesura el verdader desenvolupament humà d’un país.
En un món globalitzat, on actors públics (estatals i no estatals) i actors privats (ONGD, moviments socials, multinacionals...) ja participen de la presa de decisions mundials, xoca que els dos Fòrums, el social i l’econòmic, no es retroalimentin, i garanteixin una verdadera governança democràtica global.

Crònica des del Fòrum Social Mundial

L’any 2001 a Porto Alegre es va començar a organitzar la primera reunió del Fòrum Social Mundial. Milers de pensadors, intel•lectuals i militants de moviments d’esquerres de tot el món es varen reunir per expressar el rebuig i les alternatives al model neoliberal mundialment hegemònic i causant de les grans desigualtats al món.
Des dels seus inicis, el Fòrum ha denunciat els efectes del neoliberalisme, sobretot en països en vies de desenvolupament: desigualtats socials, salaris baixos, foment de l’economia submergida, manca de desenvolupament econòmic al sud, manca de respecte dels drets laborals, explotació infantil... Efectes produïts sobretot per les multinacionals que han vist en els països del Sud una oportunitat per abaratir els costos de producció, a qualsevol preu.
Amb aquesta temàtica, el Fòrum Social Mundial posa les bases per a un moviment que intenta ser reformista i que advoca per la socialdemocràcia, encara que en alguns països llatinoamericans, prefereixin el terme “socialisme”, que moltes vegades pren postures nacionalistes en contra de les grans potències mundials.
A mesura que han passat les edicions del Fòrum, aquest ha ampliat la seva temàtica central i ha recollit reivindicacions i moviments de pobles oprimits, de drets humans, de models de vida alternatius, de moviments sindicals i de moviments ecologistes. Esdevenint, d’aquesta manera, un gran esdeveniment que contribueix a la sensibilització i conscienciació de múltiples causes.
Enguany, el FSM s’està celebrant a Belém, una ciutat del nord-est del Brasil, de l’Estat de Pará, a la desembocadura de l’Amazònia. És per aquest motiu que prenen especial rellevància els moviments ecologistes, en plena referència a l’Amazònia, i els moviments dels pobles indígenes, la protecció dels seus drets.
Però a banda del context geogràfic, el FSM també està clarament influenciat per la situació econòmica global, i en aquesta edició, més que les anteriors, s’imposa parlar del post capitalisme, del creixement sostenible (o decreixement)i del desenvolupament humà sostenible. Com també és d’obligada menció la pau i els processos de resolució de conflictes, amb múltiples referències al conflicte Israel-Palestina.
I finalment, no podem oblidar aquelles taules en les que es parla de sobirania, en tots els seus aspectes: sobirania alimentària, sobirania nacional, educació amb sobirania... I és en aquesta línia en la que podem trobar la Carpa pel dret a l’autodeterminació dels pobles, organitzada pel CIEMEN, amb múltiples xerrades que exploren el dret a l’emancipació nacional dels pobles en l’era global. Per primera vegada, Catalunya s’organitza al FSM, fent sentir la seva veu i la de moltes causes amb les que compartim projectes afins.